Fa tres anys, setanta entitats de la ciutat vam signar un manifest per constituir Valls per la Llengua, un espai de cooperació del teixit associatiu per promoure l’ús social del català. En aquest manifest, que vam llegir conjuntament al Pati de Sant Roc de l’Institut d’Estudis Vallencs, alertàvem del retrocés en l’ús social de la nostra llengua. I dèiem que la manera de revertir aquesta reculada era reaccionant-hi de manera col·lectiva. Des de les institucions, és clar, però també des de la societat civil i des de la mateixa ciutadania, a escala individual. Per això com a entitats ens vam comprometre a coordinar-nos per augmentar l’ús del català a Valls, i hem tirat endavant campanyes com el Convit.

A Valls hi ha molta gent que cada dia posa el seu granet d’arena perquè el català sigui una llengua útil, sigui una llengua necessària, sigui una llengua viva. Com ho fan? Doncs molt senzill: parlant en català. Parlant en català amb els fills per garantir la transmissió de la llengua. I parlant en català amb tothom per garantir la vitalitat de la llengua: parlant en català amb normalitat a la feina, a les botigues, a l’institut, a la universitat, al gimnàs, als restaurants, a tot arreu; parlant amb normalitat en català amb els amics, amb els coneguts, amb els desconeguts.

I això vol dir que no canvien de llengua. Que no es passen al castellà cada vegada que algú se’ls adreça en aquesta llengua. Que es mantenen en català perquè els altres ja entenen aquesta llengua; o perquè l’estan aprenent i així els ajuden.

En aquest manifest volem dir ben clar i ben fort que sí, que hi ha molta gent a Valls que manté el català a les converses. Però que encara som pocs. Que per garantir el futur del català ens cal ser molts més. Que necessitem ser molt més mantenint el català per fer que el català sigui una llengua necessària, que tothom hagi d’aprendre.

Per tant, des d’aquí fem una crida no només a la consciència de la necessitat de mantenir el català en les converses, sinó una crida al que de debò importa: un canvi real de conducta. Demanem a la gent de Valls que no canviïn automàticament al castellà quan algú els parli en aquesta llengua.

• Demanem a la gent de Valls que es mantinguin en català ni que creguin que la persona amb qui parlen, pel seu aspecte, no té aquesta llengua com a pròpia.

• Demanem a la gent de Valls que superin aquest mal hàbit (sovint inconscient) de canviar-se de llengua, un mal hàbit que està fent recular el català també a la nostra ciutat.

• I demanem a la gent de Valls que no tenen el català com a llengua habitual, que l’aprenguin si encara no la saben, i que la parlin si ja la saben. I sobretot, que ajudin els catalanoparlants a no canvi- ar-se de llengua demanant-los que els parlin en català.

Si volem canviar aquesta tendència negativa per al català, no ens queda massa temps per reaccionar. Ja cal que ens afanyem. Ja cal que ens espavilem. Ja cal que correm, com hem fet avui pels carrers de Valls.